Estratègies per reduir l'impacte ambiental de l'edifici en la seva fase d'ús
Share
Statistics
View Usage StatisticsMetadata
Show full item recordAuthor
Date
2011Subject/s
Unesco Subject/s
3308.01 Control de la Contaminación Atmosférica
3308.04 Ingeniería de la Contaminación
3310.04 Ingeniería de Mantenimiento
3312.08 Propiedades de Los Materiales
3313.04 Material de Construcción
2509.02 Contaminación Atmosférica
Abstract
El desenvolupament sostenible, concepte formalitzat per primera vegada en el document conegut com a Informe Brundtland (1987), és aquell que satisfà les necessitats presents sense comprometre les possibilitats de les futures generacions d’atendre les seves pròpies necessitats, o en altres paraules, que procura que el creixement actual no posi en risc les possibilitats de creixement de les generacions futures. L’aplicació d’aquest concepte obliga a tots els actors a repensar com estan fent les coses, i en concret, en l’àmbit de la construcció, a buscar i desenvolupar nous models d’edificis que minimitzin l’impacte ambiental en tot el seu cicle de vida: des de l’extracció de les matèries primeres, la fabricació, l’ús, etc., fins al final de la seva vida, és a dir, l’enderroc i/o desmuntatge. Fruit d’aquest context de sostenibilitat, en els darrers anys s’han realitzat a Catalunya nombroses campanyes de sensibilització vers la població per tal d’incentivar l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia en els habitatges. Encara que aquestes campanyes són necessàries per sensibilitzar la població sobre l’ús responsable d’aquests recursos, cal incidir en la fase de disseny de les noves edificacions si volem reduir d’una manera dràstica el seu impacte ambiental.
El desenvolupament sostenible, concepte formalitzat per primera vegada en el document conegut com a Informe Brundtland (1987), és aquell que satisfà les necessitats presents sense comprometre les possibilitats de les futures generacions d’atendre les seves pròpies necessitats, o en altres paraules, que procura que el creixement actual no posi en risc les possibilitats de creixement de les generacions futures. L’aplicació d’aquest concepte obliga a tots els actors a repensar com estan fent les coses, i en concret, en l’àmbit de la construcció, a buscar i desenvolupar nous models d’edificis que minimitzin l’impacte ambiental en tot el seu cicle de vida: des de l’extracció de les matèries primeres, la fabricació, l’ús, etc., fins al final de la seva vida, és a dir, l’enderroc i/o desmuntatge. Fruit d’aquest context de sostenibilitat, en els darrers anys s’han realitzat a Catalunya nombroses campanyes de sensibilització vers la població per tal d’incentivar l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia en els habitatges. Encara que aquestes campanyes són necessàries per sensibilitzar la població sobre l’ús responsable d’aquests recursos, cal incidir en la fase de disseny de les noves edificacions si volem reduir d’una manera dràstica el seu impacte ambiental.