Una breu història dels parcs científics i tecnològics
Metadata
Show full item recordAuthor
Date
2010Unesco Subject/s
Abstract
Nombroses investigacions han establert una relació directa entre l’activitat antròpica i el canvi climàtic. Malgrat que encara subsisteixen alguns corrents d’opinió que en discrepen, són una majoria aclaparadora els científics que han demostrat que l’ascens progressiu de les temperatures de les darreres dècades ha estat induït i accelerat per la incorporació artificial a l’atmosfera de quantitats creixents de gasos que accentuen l’efecte hivernacle (GEH). Com és sabut, l’absorció energètica de la radiació solar per part de diversos gasos com el diòxid de carboni, el metà o l’ozó, entre d’altres, contribueixen a l’escalfament de l’aire. En aquest procés, adquireix un protagonisme especial l’increment de les concentracions atmosfèriques de CO2 procedent de l’ús de combustibles fòssils, entre altres causes. Les mesures instrumentals contínues de la seva presència en l’atmosfera ja disposen de registres de més de 50 anys (vegeu Figura 1). El 2010, la densitat mitjana d’aquest gas a l’atmosfera va ser de 387 ppm, la concentració més elevada dels últims 420.000 anys. A més, durant el període 2000-2008 les emissions han augmentat a una taxa anual del 3,4%, comparada amb l’increment mitjà anual d’un 1% durant la dècada dels anys 90 (Llebot, 1997, 2009) i es preveu que continuïn a l’alça durant el segle XXI, en funció de determinats escenaris de desenvolupament (IPCC, 2001, 2007).
Nombroses investigacions han establert una relació directa entre l’activitat antròpica i el canvi climàtic. Malgrat que encara subsisteixen alguns corrents d’opinió que en discrepen, són una majoria aclaparadora els científics que han demostrat que l’ascens progressiu de les temperatures de les darreres dècades ha estat induït i accelerat per la incorporació artificial a l’atmosfera de quantitats creixents de gasos que accentuen l’efecte hivernacle (GEH). Com és sabut, l’absorció energètica de la radiació solar per part de diversos gasos com el diòxid de carboni, el metà o l’ozó, entre d’altres, contribueixen a l’escalfament de l’aire. En aquest procés, adquireix un protagonisme especial l’increment de les concentracions atmosfèriques de CO2 procedent de l’ús de combustibles fòssils, entre altres causes. Les mesures instrumentals contínues de la seva presència en l’atmosfera ja disposen de registres de més de 50 anys (vegeu Figura 1). El 2010, la densitat mitjana d’aquest gas a l’atmosfera va ser de 387 ppm, la concentració més elevada dels últims 420.000 anys. A més, durant el període 2000-2008 les emissions han augmentat a una taxa anual del 3,4%, comparada amb l’increment mitjà anual d’un 1% durant la dècada dels anys 90 (Llebot, 1997, 2009) i es preveu que continuïn a l’alça durant el segle XXI, en funció de determinats escenaris de desenvolupament (IPCC, 2001, 2007).
Collections
