La imatge dels museus a través de l'arquitectura. Anàlisi de l'arquitectura exterior dels museus registrats de la província de Girona

Abstract

Durante el siglo XIX el arquetipo del museo se fundamentaba sobre una arquitectura de líneas clásicas y de imagen palaciega. La tendencia actual de los edificios de nueva construcción destinados a museos hacia una arquitectura contemporánea caracterizada por su indefinición tipológica conlleva la falta de un arquetipo. Ante esta pérdida de identidad el museo actual no renuncia a ser identificado como museo, a relacionar el continente y el contenido, ni a transmitir aquellos valores que considera oportunos. Por ello opta por utilizar la arquitectura mueble con el fin de transmitir todos aquellos valores e informaciones que considera oportunos.

Durant el segle XIX l’arquetip del museu es fonamentava sobre una arquitectura de línies clàssiques i d’imatge palauenca. La tendència actual dels edificis de nova construcció destinats a museus cap a una arquitectura contemporània caracteritzada per la seva indefinició tipològica comporta la manca d’un arquetip. Davant d’aquesta pèrdua d’identitat el museu actual no renuncia a ser identificat com a tal, i opta per utilitzar l’arquitectura moble amb la finalitat de transmetre tots aquells valors i informacions que considera oportuns.

In the 19th century, the museum archetype was based on an architecture of classical lines and a palace image. The current trend of new museums buildings is characterized by its typological vagueness and the lack of an archetype. Despite this loss of identity, the current museum does not give up being identified as such, and chooses to use movable architecture in order to transmit all those values and information it considers appropriate.