El reusing o l'economia circular. Construir amb posidònia oceànica
Share
Statistics
View Usage StatisticsMetadata
Show full item recordAuthor
Date
2019Subject/s
Unesco Subject/s
5506.01 Historia de la Arquitectura
3101.08 Productos Agrícolas no Alimenticios
3313.04 Material de Construcción
Abstract
El passat mes de juny, el projecte Life Reusing Posidonia, un conjunt de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran de Formentera, promogut per l’IBAVI (l’Institut Balear de de l’Habitatge), amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural, Educació i Canvi Climàtic, va ser guardonat amb el premi FAD d’arquitectura 2018 i amb el Premi d’opinió Arquitectura 2018 (imatges superiors). El projecte, dels arquitectes Carles Gabriel Oliver, Antonio Martín, Alfonso Reina, Joaquín Moyà i amb José Luis Velilla, com a aparellador, fa una reflexió sobre els recursos disponibles a una petita illa de la Mediterrània, com ho és Formentera; una reflexió sobre quins són els costos –prioritzant els ambientals sobre els econòmics–, de fer arribar a peu d’obra tota la matèria necessària per conformar un edifici i, davant un escenari escàs en recursos propis, triar aquells materials que menys penalitzin quant a la petjada de CO2, tot valorant el seu cicle de vida. En paral·lel hi ha una voluntat i un gran esforç per reaprofitar materials locals provinents de desmuntatges, com és el cas de les fusteries, o per gestionar part del rebuig de posidònia oceànica, en aquest cas, per conformar l’aïllament de les cobertes.
El passat mes de juny, el projecte Life Reusing Posidonia, un conjunt de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran de Formentera, promogut per l’IBAVI (l’Institut Balear de de l’Habitatge), amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural, Educació i Canvi Climàtic, va ser guardonat amb el premi FAD d’arquitectura 2018 i amb el Premi d’opinió Arquitectura 2018 (imatges superiors). El projecte, dels arquitectes Carles Gabriel Oliver, Antonio Martín, Alfonso Reina, Joaquín Moyà i amb José Luis Velilla, com a aparellador, fa una reflexió sobre els recursos disponibles a una petita illa de la Mediterrània, com ho és Formentera; una reflexió sobre quins són els costos –prioritzant els ambientals sobre els econòmics–, de fer arribar a peu d’obra tota la matèria necessària per conformar un edifici i, davant un escenari escàs en recursos propis, triar aquells materials que menys penalitzin quant a la petjada de CO2, tot valorant el seu cicle de vida. En paral·lel hi ha una voluntat i un gran esforç per reaprofitar materials locals provinents de desmuntatges, com és el cas de les fusteries, o per gestionar part del rebuig de posidònia oceànica, en aquest cas, per conformar l’aïllament de les cobertes.
Collections
