El guix tradicional. Coneguem un material que antigament tenia unes característiques ben diferents a les del guix actual

Abstract

Quan observem les construccions antigues, en especial en algunes zones de la nostra geografia, podrem veure que tradicionalment el guix s’utilitzava en la construcció d’elements estructurals i fins i tot com a revestiment exterior en parets exposades a l’acció de l’aigua. I això és degut a que el guix que s’utilitzava tradicionalment té unes característiques ben diferents a les del guix actual. El guix és un terme que s’utilitza per designar tant la pedra com matèria primera per a la construcció (també coneguda com algeps), com el conglomerant en pols i el producte endurit i col·locat a l’obra. La matèria primera és una roca sedimentària formada per la cristallització de salts dissoltes en l’aigua tant de llacs com de mars (salmo rres). Les condicions ambientals de formació són àrides o semiàrides, on l’evaporació de la massa d’aigua és superior a l’entrada d’aigües a la conca.