Reportatge. L'antiga fàbrica Cristalerías Planell reconstruïda per a equipament municipal. El maó i el vidre
Share
Statistics
View Usage StatisticsMetadata
Show full item recordAuthor
Date
2019Subject/s
Unesco Subject/s
3305.17 Edificios Industriales y Comerciales
Abstract
Aquest edifici és la reconstrucció (es va enderrocar gairebé tot l’edifici excepte les façanes a sud i oest, pel que, al meu parer, no es pot considerar una rehabilitació sinó més aviat una reconstrucció) d’una antiga fàbrica de vidre en equipament, més concretament en centre cívic, promogut i gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat projectat pel mateix estudi d’arquitectes(1) que va dissenyar l’edifici de l’ICtA·ICP al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que va ser objecte d’un reportatge en el número 347 d’aquesta revista. Per tant, se’ns brinda l’oportunitat ara de poder comparar els dos edificis tenint en compte una interessant diferència: mentre que la seu de l’ICtA era un edifici de nova planta i sense gairebé condicionants en l’entorn, aquí ens trobem amb un edifici que és una reconversió d’una antiga edificació en un centre social municipal, i en un entorn urbà molt consolidat. D’aquí veurem com, amb un mateix plantejament de l’estudi HArquitectes que es caracteritza per donar una gran importància a la construcció i la sostenibilitat a la seva arquitectura, i aplicant els mateixos criteris, les diferents característiques d’ambdós edificis els duen a proposar solucions molt diferents a cada un d’ells.
Aquest edifici és la reconstrucció (es va enderrocar gairebé tot l’edifici excepte les façanes a sud i oest, pel que, al meu parer, no es pot considerar una rehabilitació sinó més aviat una reconstrucció) d’una antiga fàbrica de vidre en equipament, més concretament en centre cívic, promogut i gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat projectat pel mateix estudi d’arquitectes(1) que va dissenyar l’edifici de l’ICtA·ICP al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que va ser objecte d’un reportatge en el número 347 d’aquesta revista. Per tant, se’ns brinda l’oportunitat ara de poder comparar els dos edificis tenint en compte una interessant diferència: mentre que la seu de l’ICtA era un edifici de nova planta i sense gairebé condicionants en l’entorn, aquí ens trobem amb un edifici que és una reconversió d’una antiga edificació en un centre social municipal, i en un entorn urbà molt consolidat. D’aquí veurem com, amb un mateix plantejament de l’estudi HArquitectes que es caracteritza per donar una gran importància a la construcció i la sostenibilitat a la seva arquitectura, i aplicant els mateixos criteris, les diferents característiques d’ambdós edificis els duen a proposar solucions molt diferents a cada un d’ells.