Cooperativa d'habitatges La Borda a l'antiga fàbrica de Can Batlló al barri de Sants de Barcelona. Habitatge cooperatiu

Abstract

Dret a un habitatges dige. Accedir avui a un habitatge digne i en condicions econòmiques acceptables no és una cosa senzilla, tot i ser un dret fonamental reconegut. Al contrari, es pot dir que ha esdevingut una de les qüestions més difícils i complexes a la qual ens enfrontem. L’opció de compra representa, per a la majoria de les persones corrents, un endeutament per a tota la vida i més enllà. El preu dels lloguers a les nostres ciutats i molt especialment a Barcelona ha esdevingut prohibitiu i sempre sota la incertesa d’uns contractes efímers. La Llei de la reforma de l’habitatge (Decret 75/2014 de 27 de maig) preveu noves vies d’accés com podrien ser el cohabitatges o les masoveries, que haurien de complementar els programes de construcció amb protecció oficial i que haurien d’aspirar a l’objectiu de facilitar-ne l’accés en condicions assequibles, evitar l’exclusió social residencial i incentivar l’entrada al mercat de lloguer d’habitatges desocupats. Avui sortim (toquem fusta) d’un confinament on prestigioses veus han debatut sobre cóm ha de ser la nostra llar i cap a on ha de girar el món laboral: els beneficis del teletreball? De sobte ens adonem que els nostres habitatges, caríssims, estan pensats perquè sortim cada dia al carrer i que els nostres fills passin el dia a l’escola. Hem vist com les nostres llars es redueixen a un dormitori, bany i cuinamenjador, on podem desenvolupar les funcions bàsiques de menjar, dormir i higiene personal, però que no estan pensades per passar-hi 24, 48 o 2.160 hores. I com arriba tot plegat a ser d’incòmode, esgotador, insuficient…