Reportatge: Restauració del castell de la Tossa de Montbui

Abstract

La insistència de Sigfried Giedion per establir els orígens de la nova arquitectura en la seva recerca per construir relacions amb el passat, i la consideració de què l’art (i l’arquitectura) formen part de la vida dels pobles, cristal·litza en la conclusió de què l’explicació del seu desenvolupament històric s’ha de fer fora de l’obra mateixa. La causa de l’arquitectura d’un període reposa en el seu esperit col·lectiu. Així, doncs, l’historiador (quelcom que podem extrapolar a l’arquitecte que interpreta la preexistència) ha d’estar impregnat de les idees i el marc del seu temps per a detectar les petjades determinants i imprescindibles del passat, per tal d’assumir la seva continuïtat i/o contigüitat en la seva intervenció. La restauració del Castell de la Tossa, al cim de la muntanya la Tossa de Montbui, n’és un bon exemple d’intervenció arquitectònica i patrimonial on l’equip autor del projecte requereix i participa d’aquests principis. Projectar en una arquitectura del passat que ha sobreviscut en el paisatge al pas del temps i que ens arriba materialment fragmentada com a testimoni parcial, però amb una presència suficient i digna, no és tasca fàcil ni immediata.