Projecte de remodelació de la plaça Sóller i l’Ateneu La Bòbila. A baix les muralles! La plaça dins del parc i el pavelló dins la plaça
Compartir
Estadísticas
Ver Estadísticas de usoMetadatos
Mostrar el registro completo del ítemAutor
Fecha
2023Materia/s
Materia/s Unesco
Resumen
A partir dels anys seixanta el barri de Porta, dins del districte de Nou Barris, es va convertir en un cúmul de blocs de pisos típics de perifèria urbana on allotjar monòtonament i idènticament a la població arribada en massa. El típic despropòsit desenvolupista del moment, sense tenir cura dels espais urbans, ni les infraestructures necessàries per a tots aquells eixams residencials. Calia aleshores urbanitzar i dotar l’espai urbà d’aquells barris tan densos amb les propostes d’urbanització com les de la Via Júlia o el carrer d’en Prim (això es va fer a posteriori, invertint l’ordre tradicional d’urbanitzar primer i edificar després). La Barcelona olímpica tenia el repte -a més del repte esportiu, és clarde superar els dèficits urbanístics en què es trobava la ciutat a les portes del gran esdeveniment. La política de renovació urbana de Barcelona va ser justament la creació de nous espais urbans o la millora dels ja existents. Es va apostar per l’espai públic com a element estructurador del teixit urbà de la ciutat, deixant d’actuar com a espais intersticials, esdevenint places, parcs, jardins o carrers. La plaça de Sóller va ser un d’aquests espais, incorporant-se en aquest nou sistema de projectes urbanístics de qualitat que anaven més enllà del centre de Barcelona i que van generar espais valuosos i rellevants per tota la ciutat.
A partir dels anys seixanta el barri de Porta, dins del districte de Nou Barris, es va convertir en un cúmul de blocs de pisos típics de perifèria urbana on allotjar monòtonament i idènticament a la població arribada en massa. El típic despropòsit desenvolupista del moment, sense tenir cura dels espais urbans, ni les infraestructures necessàries per a tots aquells eixams residencials. Calia aleshores urbanitzar i dotar l’espai urbà d’aquells barris tan densos amb les propostes d’urbanització com les de la Via Júlia o el carrer d’en Prim (això es va fer a posteriori, invertint l’ordre tradicional d’urbanitzar primer i edificar després). La Barcelona olímpica tenia el repte -a més del repte esportiu, és clarde superar els dèficits urbanístics en què es trobava la ciutat a les portes del gran esdeveniment. La política de renovació urbana de Barcelona va ser justament la creació de nous espais urbans o la millora dels ja existents. Es va apostar per l’espai públic com a element estructurador del teixit urbà de la ciutat, deixant d’actuar com a espais intersticials, esdevenint places, parcs, jardins o carrers. La plaça de Sóller va ser un d’aquests espais, incorporant-se en aquest nou sistema de projectes urbanístics de qualitat que anaven més enllà del centre de Barcelona i que van generar espais valuosos i rellevants per tota la ciutat.





