El monestir de Montserrat al segle XXI

Abstract

Emplaçat en un entorn natural de característiques geològiques singulars, el monestir de Montserrat és, des de l’Edat Mitja, un dels centres de pelegrinatge més importants del cristianisme a Europa occidental. A principis del s. XIX, la destrucció del monestir durant la guerra napoleònica (1810-11) i posteriorment amb la Llei de les desamortitzacions dels béns eclesiàstics (1835), el monestir va quedar abandonat. Però a mitjans d’aquell mateix segle, la comunitat es va reagrupar i va començar un procés de recuperació i reconstrucció dels edificis existents. En el conjunt monàstic, durant els segles XIX i XX s’aprecien diversos criteris d’intervenció en el patrimoni, des dels estils historicistes (neoromànic i neogòtic), passant per replantejaments urbans, fins a l’última restauració de la basílica, que es basa en l’estudi de l’edifici com a document històric i s’aplica un mètode científic de treball.