El campanar de la catedral de Girona: passat i present d'un símbol

Abstract

La catedral de Girona s’alça imponent vers el cel en què es retalla, domina la població des de qualsevol dels seus racons i, amb la seva presència, sòlida i serena, afirma la seva preeminència sobre una ciutat que sembla, en molts moments, adormida als seus peus. La catedral actual és el fruit madur de l’evolució, en el decurs dels segles, de successives construccions que han ancorat les seves arrels en el sòl del turó que vigila la ciutat. El primer temple del qual es té constància era romà, aixecat aproximadament al començament de la nostra era. A causa de la complicada orografia del terreny, ja llavors els constructors es veieren obligats a dur a terme complicats treballs de terraplenament per poder assentar-hi la plaça foral. També d’aquella època daten les primeres grans escales que permetien l’accés al recinte religiós superior des del fòrum cívic inferior, situat a prop del camí que formava part de la Via Augusta. L’edificació –amb diverses reformes que l’adaptaren a la canviant realitat de l’arribada del cristianisme al segle V, l’ocupació musulmana del segle VIII i l’adveniment de l’imperi carolingi– va romandre dempeus fins a la construcció de la catedral romànica, al principi del segle XI.