El Parc Central de Girona: un recorregut de via llarga
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemAutor
Fecha
2018Materia/s
Materia/s Unesco
Resumen
L’arribada del tren d’alta velocitat (TAV) a Girona, el 8 de gener de 2013, havia de ser la culminació d’un nou sistema ferroviari que connectés la ciutat amb Barcelona i Madrid de forma ràpida i econòmica, a l’espera de la connexió amb França. El fet de triar la zona del Parc Central per ubicar la nova estació es va decidir cap a l’any 2002, quan s’estudià el pas del tren pel centre de la ciutat, en detriment de les primeres propostes, entre els anys 1993 i 1998, les quals preveien aixecar una variant als afores de Girona per aprofitar el traçat de l’autopista, fent un bypass que connectés el tren amb el centre. Tot i que els primers estudis s’inicien a principis dels anys noranta, com per exemple l’estudi d’impacte ambiental del 1993, la tramitació s’allarga en excés i no és fins al 18 d’agost de 2008, amb l’inici d’unes obres «eternes», que es posa fi a la vida d’un parc que sempre va estar íntimament lligat al sistema ferroviari de la ciutat i que va trigar molts anys a veure la llum. Les obres del TAV, que en principi havien de tenir una durada d’entre trenta i trenta-sis mesos, cent deu mesos (més de nou anys) després encara no s’han acabat.
L’arribada del tren d’alta velocitat (TAV) a Girona, el 8 de gener de 2013, havia de ser la culminació d’un nou sistema ferroviari que connectés la ciutat amb Barcelona i Madrid de forma ràpida i econòmica, a l’espera de la connexió amb França. El fet de triar la zona del Parc Central per ubicar la nova estació es va decidir cap a l’any 2002, quan s’estudià el pas del tren pel centre de la ciutat, en detriment de les primeres propostes, entre els anys 1993 i 1998, les quals preveien aixecar una variant als afores de Girona per aprofitar el traçat de l’autopista, fent un bypass que connectés el tren amb el centre. Tot i que els primers estudis s’inicien a principis dels anys noranta, com per exemple l’estudi d’impacte ambiental del 1993, la tramitació s’allarga en excés i no és fins al 18 d’agost de 2008, amb l’inici d’unes obres «eternes», que es posa fi a la vida d’un parc que sempre va estar íntimament lligat al sistema ferroviari de la ciutat i que va trigar molts anys a veure la llum. Les obres del TAV, que en principi havien de tenir una durada d’entre trenta i trenta-sis mesos, cent deu mesos (més de nou anys) després encara no s’han acabat.
Colecciones
