Reportatge. 22@Show. Ca l'Alier, epicentre d'un nou àmbit d'innovació urbana
Compartir
Estadísticas
Ver Estadísticas de usoMetadatos
Mostrar el registro completo del ítemAutor
Fecha
2020Materia/s
Materia/s Unesco
3305.17 Edificios Industriales y Comerciales
3305.39 Construcciones de Madera
Resumen
Ca l’Alier va ser una fàbrica tèxtil construïda el 1853 que es va cremar l’any 2005 i que, abans de la intervenció de l’actual rehabilitació, presentava un estat d’abandonament desolador. La decisió de la seva rehabilitació el 2011 contribuí al rellançament del districte 22@, continuant amb la voluntat enriquidora de la innovació urbana de Barcelona, i amb el desenvolupament d’aquest districte cap al nord de l’avinguda Diagonal . El Poblenou, un barri que reivindica el seu patrimoni i que al mateix temps es modernitza i actualitza, és pioner en el projecte de districtes d’innovació a escala mundial. Ca l’Alier és un dels 115 edificis amb protecció patrimonial a la zona, on es promou un model urbà on nous edificis i espais públics conviuen amb les traces històriques i els elements representatius del passat industrial del barri. La seva rehabilitació es plantejà des de l’inici com a un nou model d’intervenció arquitectònica, de recuperació patrimonial, d’implantació de solucions tecnològiques i constructives que encaixessin amb el nou model urbà que es pretén desenvolupar al seu entorn.
Ca l’Alier va ser una fàbrica tèxtil construïda el 1853 que es va cremar l’any 2005 i que, abans de la intervenció de l’actual rehabilitació, presentava un estat d’abandonament desolador. La decisió de la seva rehabilitació el 2011 contribuí al rellançament del districte 22@, continuant amb la voluntat enriquidora de la innovació urbana de Barcelona, i amb el desenvolupament d’aquest districte cap al nord de l’avinguda Diagonal . El Poblenou, un barri que reivindica el seu patrimoni i que al mateix temps es modernitza i actualitza, és pioner en el projecte de districtes d’innovació a escala mundial. Ca l’Alier és un dels 115 edificis amb protecció patrimonial a la zona, on es promou un model urbà on nous edificis i espais públics conviuen amb les traces històriques i els elements representatius del passat industrial del barri. La seva rehabilitació es plantejà des de l’inici com a un nou model d’intervenció arquitectònica, de recuperació patrimonial, d’implantació de solucions tecnològiques i constructives que encaixessin amb el nou model urbà que es pretén desenvolupar al seu entorn.