El dietista de l’edifici

Abstract

El ressò mediatic i social a l’entorn dels paràmetres mediambientals i sostenibilistes, dóna un valor afegit a tot el que es pugui assimilar als conceptes de “bio”, “eco” i, molt especialment, a l’adjectiu “sostenible”. Tots aquests adjectius, els podem trobar avui al costat de qualsevol substantiu de major o de menor calat i ningú sap realment què és el que s’hi amaga al seu darrera. Des del iogurt bio, a la casa ecològica, a la bioarquitectura, a l’economia sostenible o a milers d’altres eslògans purament comercials i buits de contingut, tothom gosa qualificar els seus productes com ambientalment correctes i, en un pas més enllà, com a sostenibles. Quins ho són realment i quins ens estan enganyant? No ho sabem. En la mesura que no s’estableixin uns paràmetres que regulin aquests conceptes serà lícit i, fins i tot raonable, el seu ús indiscriminat.